dimecres, 25 de juny de 2008

La senyora Angeleta, la de la "mica-miqueta"


La senyora Angeleta era una velleta deliciosa. Tan prima i fina de pell que semblava treta d'un retrat a l'oli dels que es feien abans de que tot.hom tingués màquina de retratar.

La senyora Angeleta menjava poquet. Com que vivia sola, quan anava a comprar demanava "una mica" de qualsevol cosa, pernil, pa, llegum, carn o peix, i invariablement, afegía el seu particular "una mica-miqueta" per si de càs no quedava prou clar que el que ella desitjava comprar, era un bocinet i res mes que un bocinet del que fos, que l'hi vingues de gust per dinar aquell día.

La senyora Angeleta no es va casar mai ni tampoc va tenir fills. Explicava aixó si, que va estar promesa amb un xicot molt aparent qu estudiava per militar. El noi en questió, era de natural ardent i agosarat peró la seva xicota (l'Angeleta), volía arribar verge al matrimoni i durant el fasteig, nomès el va deixar que es desfogués "una mica-miqueta".

Un any després del prometatge, durant l'estiu, varen anar a visitar uns oncles del seu xicot que estiuejavent a Calella de Palafrugell.

El promés de l'Angeleta, passava moltes estones amb sa cosina, una noia abundosa de carns i escassa de vergonya. L'Angeleta pensava : "potser l'hi agrada la cosina una mica-miqueta pero jo soc la seva promesa i a mi m'estima de debó"

En acabar l'estiu, es va acabar també el seu prometatge i varen començar els preparatius del casori dels cosins (previa sol.licitut de dispensa papal) i la vergonya dels oncles de Calella per haver de casar la filla a correcuita i amb un cosí germà.

La senyora Angeleta es va resignar a la seva sort i cuan no podía aturar el plor que l'hi brollava de la gola com una font, pensava que encara es recordava del promès i l'anyorava una mica-miqueta, fins que un bon dia, ja no el va anyorar mès.

Varen passar els anys i la senyora Angeleta, es va anar bebent la vida a petits glops fins que una nit d'ivern, una traidora grip de ves a saber d'on...asiàtica deien, va apagar la vida de la pobra Angeleta.

Va marxar sense soroll, sense avisar, de "puntetes" com havía viscut la major part de la seva vida.

Aixó si, uns dies abans, a les bones persones que la varen visitar i portar alguna taseta de caldo per alleugerir la seva malatía, els deia invariablement quan l'hi preguntaven si es trovaba una mica millor......Si, sembla que sí, una mica-miqueta.

































Cap comentari: