dilluns, 29 de juny del 2009

La Xal


La Xal es petita, molt petita.
Va néixer el dia 7 del 7 del 2009 (també podia haver estat el 9 del 9 del 09 oi?).
Avui l'hem anada a veure per primera vegada.
Es una preciositat.
Vindrà a viure amb nosaltres aviat, de moment però, l'hi cal estar amb la mare, mamant la llet que la fa viure, l'alimenta, la calma i la fa créixer.
Després vindrà el moment de dir adéu a les seves germanes, al seu germà i a la mare.
Com ho deu viure un gosset una experiència com aquesta?
Tindrà consciència del enyor?
Serà feliç amb nosaltres i amb la seva "germana" Juca, un altre Shnauzer miniatura de tres anys?.
Espero que si.
Sincerament, crec que si.
Perquè serà estimada, respectada i atesa.
Perquè es un ésser viu que te sentiments, es noble, es fidel, es generosa...com tots els de la seva espècie si els "animals" de la nostra, no els fan tornar folls amb patiment i crueltat que només l'home, es capaç d'infringir a un altre ésser viu.
Estimo els animals.
En son mereixedors, i ho tornen en escreix.
Benvinguda a la nostra família petita Xal!.

dissabte, 13 de juny del 2009

El valent capità.


Hi havia una vegada en una terra llunyana, voltada de mar, un home valent, molt valent.
Tenia un vaixell molt bonic i gran.
Un Vaixell de veles blanques i timó daurat. Un vaixell molt mariner.
I va haver d'emprendre una travessia arriscada, molt arriscada!.
Va enrolar la tripulació, entre els homes i les dones que estiguessin disposats a l'aventura, al sacrifici i a remar incansablement dia rera dia.
I varen ser milers els que varen voler embarcar.se amb ell!.
I va començar el viatge.
Primer la mar estava en calma. Lluïa el sol. Les gavines els acompanyaren en deixar la seguretat del port...
I s'anaven succeint els dies i les nits.
Un cop a alta mar, les onades varen anar creixent, fent.se mes grans, amenaçadores i fosques.
El Capità, no deixava que la tripulació desesperés. Mai!.
El seu valor era encomanadís i els rems s'enfonsaven i sortien d'aquelles aigües una vegada i una altre, sense descans.
Va arribar la tempesta.
Ferotge, despietada, dura, molt dura.
El Capità davant de tots, va donar-los coratge i els va prometre que els duria a port.
Hi ho va complir.
Ell però, va quedar-se on dormen les sirenes. Va anar on el sol sempre es suau, on no hi entra el fred ni hi te cabuda la por.
I allà ens espera. Per sempre.
Adéu enyorat Capità!.
Si el voleu conèixer: enistic.blogspot.com