dimecres, 29 de juliol del 2009

au Fènix


M'agraden les criatures mitològiques.
M'agraden les històries sobre unicorns, sirenes, dragons, cavalls alats, gnoms, elfs, hipogrifs, i tota classe de criatures de l'imaginari fabulós.
I l'au Fènix.
En singular. Perquè només n'hi ha una. Una de sola que reneix cada cinc-cents anys de les seves pròpies cendres.
Segons la mitologia xinesa, l'au fènix es el corresponent femení del drac masculí. I aquí es on comença el meu dilema:
Segons el meu horòscop xinés, jo soc un drac de terra.
Degut a la meva condició femenina, no puc ser un drac sinó una au fènix.
Peró tan sols n'hi ha una!.
Seré jo aquesta única au que reneix una vegada i un altre de les seves pròpies cendres?.
No, no.
Es massa presumptuós per part meva creurem única, ni que sigui mitològicament parlant!.
Continuaré sent un senzill drac de terra.
Ben mirat, es millor ser drac que no cuc.
Qüestió de tamany, ves!.

dissabte, 4 de juliol del 2009

Somnis


Avui toca entrar en un país de somnis.
Es que somio molt. Cada dia. En color, en blanc i negre, en "3D"....
I no els solo explicar mai els meus somnis "somiats", perquè llavors s'esvaeixen, desapareixen de la memòria, s'en entornen al país de la imaginació, lluny, molt lluny.
I no els recuperes mai mes!.
Son finíssim com un tel d'aranya. Si només tels quedes per tu, es poden quedar a la teva ànima un temps. Si els comparteixes, es tornen fugissers, es van fonent i no en queda res de res.
Son tan delicats perquè estan fets de pols d'estels.
Nomès et venen a visitar de nit, en l'inconsciencia de la son.
De vegades en ve un de sol, altres vegades en son dos o tres. No gaires vegades. Normalment, per una nit, un somni!.
Jo n'estic contenta dels meus "fullets porta somnis".
Generalment es preocupen de no angoixar-me amb malsons. Mes aviat els agrada fer-me córrer per no arribar enlloc, tenir sed i no poder beure, tenir necessitat de buidar la bufeta i no trobar on fer-ho....en fi, els agrada riures de mi a la seva manera. I jo ho tolero amb infinita paciència perquè se que hi tornaran tard o d'hora i perquè mentrestant, em regalen alguna nit màgica de somnis increïbles....que no us puc explicar.
Perdoneu-me.
No vull que s'esvaeixin mai!.