Avui toca entrar en un país de somnis.
Es que somio molt. Cada dia. En color, en blanc i negre, en "3D"....
I no els solo explicar mai els meus somnis "somiats", perquè llavors s'esvaeixen, desapareixen de la memòria, s'en entornen al país de la imaginació, lluny, molt lluny.
I no els recuperes mai mes!.
Son finíssim com un tel d'aranya. Si només tels quedes per tu, es poden quedar a la teva ànima un temps. Si els comparteixes, es tornen fugissers, es van fonent i no en queda res de res.
Son tan delicats perquè estan fets de pols d'estels.
Nomès et venen a visitar de nit, en l'inconsciencia de la son.
De vegades en ve un de sol, altres vegades en son dos o tres. No gaires vegades. Normalment, per una nit, un somni!.
Jo n'estic contenta dels meus "fullets porta somnis".
Generalment es preocupen de no angoixar-me amb malsons. Mes aviat els agrada fer-me córrer per no arribar enlloc, tenir sed i no poder beure, tenir necessitat de buidar la bufeta i no trobar on fer-ho....en fi, els agrada riures de mi a la seva manera. I jo ho tolero amb infinita paciència perquè se que hi tornaran tard o d'hora i perquè mentrestant, em regalen alguna nit màgica de somnis increïbles....que no us puc explicar.
Perdoneu-me.
No vull que s'esvaeixin mai!.