dimarts, 29 de juliol del 2008

Dragon Khan


El drac daurat a l,estiu té un fort competidor.
Es de metall, es cert, peró axó no fa que, temporalment almenys , es parli molt mes d,ell que de qualsevol dels altres dracs que coneixem.
I tot per una enorme bestiesa (valgui la redundància ja que els dracs son enormes i son bèsties).
Us imagineu la quantitat de foc que llença pels queixals el nostre amic daurat, veient que qui s,emporta tots els llaures i totes les lloances, és un enorme drac de ferro vulgar i corrent?.
Bé, axó de “ferro vulgar”, es producte de la maleïda enveja.
I el nostre drac pregunta:
Per atraure visitants, no n,hi ha proa amb les avellanes de Reus, l,oli d,Arbeca, els arrossars del Delta i les partícules “radio-no-se-qué”que diuen que han perdut els de Vandellòs ?.
Coi de mega-drac que s,ha instal·lat a les terres de l,Ebre!.
Ja vindrà l,hivern ja i ens tocarà riure a els altres!.
I per acabar-ho d,adobar, el molt “xulo piscinas” es fa dir el nom en castellà “Dragon Khan”. Que us en sembla?.
Va, per mi que s,hi posi fulles. M,es ben igual….(perquè surt tant de fum de la boca del drac daurat?.)
“vanitas vanitatis”…

dimecres, 23 de juliol del 2008

L,unicorn


Aquell unicorn del que parlen els llibres de contes existeix!.
El tinc al meu jardí les nits d,estiu en que hi ha una mica de calitja, una boirina finíssima que fa que el cel estrellat es vegi com a través d,un vel.
I l,unicorn, en aquestes nits màgiques em ve a visitar.
No parla, es clar, peró mira al seu voltant amb una mica de desconfiança com amb recel per descobrir si uns ulls inoportuns el poden veure, i quan ens sap sols, renilla dolçament i fixa en mi el seu esguard.
Jo tremolo d,emoció i desitjo que l,estona que l,unicorn es vulgui estar al meu jardí, sigui molt i molt llarga…peró inevitablement, es va acostant l,albada, i llavors es hora de marxar. Els essers màgics, mai deixen que els sorprengui la matinada. Desapareixen molt abans que surti el sol.
Ell sap que l,estimo. Per això ve de tant en tant a passar amb mi una estona màgica.
Si sortiu al balcó, al jardí o al carrer de casa vostre una d,aquestes nits, o millor encara, si passegeu per el bosc, podeu trobar l,unicorn entre la boirina , i si mireu els seus ulls sense témer rés, segur que us en feu amics i de tant en tant us ve a fer companyia les nits que el son s,us faci esquiu.
Si això passa, gaudiu de la seva màgia i dels seu encant sense explicar,ho a ningú…..fins que ell torni.

dijous, 17 de juliol del 2008

Per molts anys Xènia !!!.




Avui tots els animalets s.han reunit per felicitar la petita Xènia.


Estan contents de tenir una amigueta tan eixerida i que saben que els estima molt.


Els conillets han fet un pastís de pastanaga boníssim, els osets l.han regat amb una mel dolcíssima i els ocells hi han deixat caure pètals de roses, les més oloroses que han trobat.


Els cucs de seda, estàn teixin una manteta preciosa que l.hi volen regalar i ja s.han posat d.acord amb les papallones perquè deixin caure damunt els fils, el polsim multicolor de les seves ales.


Tots els habitants de les basses, els estanys, els tolls, els recs i els rierols, s.afanyen a recollir les pedres de colors que l.aigua va arrodonint en una feina feixuga de segles. Volen fer un caminet per la petita Xènia, perquè quan els vagi a visitar, no es mulli els peus i trobi suau el camí fet de pedres rodones com ous d.ocell.


Les cuques de llum, fan una garlanda i es penjan als arbres per il.luminar la festa d.aniversari de la seva amigueta.


I junts, assajan la cançó del "aniversari feliç". Hi ha una mica de guirigall perquè les granotes (com sempre), aixecan massa la veu i no es pot sentir ningú més.


La senyora óliba peró, com a au assenyada que és, demana paciencia i bona voluntat a tots els animals cantaires, cridaires , xerrameques i de mil i un tó de veus diferents, que posin atenció a les indicacions de la cadernera i prenguin paciència amb els que no estàn tan ben dotats per el cant, tot per amor a la petita Xènia que es mereix una cançó el més bonica possible.


I finalment es fà el miracle i totes les veus com una de sola, s.alcen harmoniosament per desitjar a la petitona que avui fà 1 any: Que siguis molt feliç en el día d.avui i sempre amigueta estimada !.


I la Xènia en somnis, escolta la cançó, somriu i s.adorm dolçament....


dimarts, 8 de juliol del 2008

El secret


Ell fa molts anys que guarda una capsa tancada amb clau. De tan en tan l'obra d'amagat i hi posa el que només ell sap. Els seus secrets.


Ella no sap de l'existencia de la capsa, peró de vegades alguna cosa com una veu interior, com un presentiment, com un neguit que no sabría explicar, la posa en guardia i s'ha acostumat a espiar.li els moviments d'amagat, perqué el veu diferent d'abans.


De sobte, un dia, la casualitat fa que ella trovi la capsa. No tan amagada com ell pretenía. El costum de treure.la sovint del seu amagatall, ha fet que es descuidés i ella el vegés com l'obria i hi posava alguna cosa.


Ell s'en adona i la tanca depressa, amb nerviosisme evident i amb un : Que passa?.


I ella respon : Digam.ho tu qué es el que amagues en aquesta capsa.


.-Res d'important.-es la resposta d'ell


.-Doncs si no es important, no et farà res deixar.me veure que guardes oi?.


Ell s'hi nega i s'hi nega, una vegada i un altre, i fins i tot s'enfada i l'hi recrimina la falta de confiança.- Si et dic que no hi ha rés, es que no hi ha res i prou!.


I ella plora per dins i empalideix per fora. .-No sembla que parli ell (pensa). L'home que jo estimo i que diu que m'estima no m'amagaría mai un secret!.


I la caixa resta tancada amb la seva petita clau en el puny d'ell que clou amb força.


I passen dies i messos...i ell nega que el contingut de la capsa sigui important.


.-Son futesses.-diu. I si no em creus, tu mateixa. La teva obsesió es malaltissa. I tot per una capsa que no amaga res d'important.


I ella s'angoixa cada vegada més.


I està segura que ell l'hi amaga un secret. Si el contingut de la capsa no és important...perquè no l'obra i l'hi ho ensenya ?.


Si com ell diu, son "futesses". Perqué no acaba d'una vegada amb el patiment de la dona que diu que s'estima i destapa el maleit contingut de la maleida capsa?.


I un dia i un altre dia, i una nit darrera un altre, tots els fantasmes de la gelosía, la desconfiança, la traició, la por....tots, dansan en el cor d'ella sense parar, una dansa que l'hi asseca el cor molt poc a poc, molt poc a poc....


I ell no obra la capsa ...mai. I no la vol obrir per covardía.


I cuant més temps passi tancada amb pany i forrallat, més i més es tancarà el cor de la seva estimada.


Quins secrets guarda la maleïda capsa?..... Digue.ho vosaltres, què en penseu ?. Qui té la resposta?.