dimarts, 26 d’agost del 2008

La Juca


La Juca
Segur que sap mes del que ens pensem.
Segur que pensa mes del que imaginem.
Segur que….
Que llesta que es la punyetera!. I espavilada i entremaliada.
Te una passió incontrolada per les “llaminadures”, les seves es clar. Uns palets de carn de pollastre i cereals, d,un color marró, com “purets” llargs i prims.
Fan una olor….com ho diria?. Fan una olor que diu: menja’m!.
I axó vol la Juca. Menjar-se’ls.
Son els seus “premis”.
Quan fa bondat i ve de seguida que la crides.
Quan no remena l,escorça del jardí, la rossega i l,escampa.
Quan no empaita les petites sargantanes.
Quan no borda els gossos dels veïns.
Quan s,acaba tot el seu menjar.
Quan no t,esgarrapa les cames fent salts al teu voltant.
Quan deixa que facis el “mandra” a la tumbona sense llepar,te.
I….quan va directe al calaix on els guardem i demana insistentment amb uns udols llastimosos……dóna-me’n; va dóna-me’n; si et plau!.

diumenge, 17 d’agost del 2008

Voleu jugar?.



Hi ha un joc dels “clàssics” molt conegut.
El recordeu?:
Jo et faig preguntes i tu has de respondre peró no pots dir: Ni si ni no, ni blanc ni negre, ni or ni plata.
Si dius alguna d’aquestes paraules, perds!.
Avui jugarem diferent:
Hem de dir:
SI i NO. Segons s’escaigui i amb fermesa
BLANC i NEGRE. Perquè ens agraden tots els colors de l’Espectre.
OR o PLATA. Tant se val. Volem que quan tinguem de plata els cabells, el cor el tinguem d’or.
Volem que aquest planeta blau (tant malmès per culpa nostre), sigui la llar de tots.
Respirem el mateix aire, tenim les mateixes fragilitats .
I…estem de pas!.
Juguem a ser feliços?.

dissabte, 16 d’agost del 2008

La Nessie



El Drac Daurat ha caigut víctima de les fletxes del deu Amor. I tot per una d’aquestes fotografies que a l’estiu. omplen i omplen les propagandes de les agències de viatges amb promeses de destins meravellosos i aventures mai viscudes abans.
El drac Daurat l’ha vist!.
En una revista que lloava les incomptables belleses de la inigualable Escòcia.
I ella era allà. Preciosa. Amb una pell finíssima d’escates platejades. Amb una silueta que va fer que les pulsacions del cor del nostre drac, es passessin de revolucions.
Quina bellesa!...
I ja el tenim perdudament enamorat, tant que, no menja , no dorm i nomes sospira…ja us podeu imaginar els “sospirs” d,un drac de no sé quantes tones i alè de sofre.
Els amics, l.hi repetim una vegada i una altre, que la Nessie es una llegenda. Que ningú l’ha vista mai, que el mes probable es que no existeixi….Ni cas!. Pitjor encara. S’enfada tant que els ulls comencen a posar-se vermells amb aquella lluentor estranya de mal averany. Per els narius comenta a borbollar una mica de fum que es va fent mes i mes dens i finalment, obre la boca, deixar anar un bram esgarrifós i comenta a treurè foc per entre els temibles ullals.
Llavors, atemorits correm a calmar-lo.
Ei amic!. Anem confosos. Es clar que pot ser que la Nessie existeixi de veritat. Ben mirat no en tenim cap prova del contrari!.
Escolta drac Daurat, el cor no enganya mai i si el teu et diu que la teva estimada és real doncs mira….si, segur que ho és.
I així d’aquesta manera, es calma tot seguit, es torna tant manyac com sempre i tendrament afectuós.
Perquè neguitejar-lo?
Deixem que somií….com nosaltres tantes vegades!.