dimecres, 18 de juny del 2008

El Net


El Net es un gos especial. El fan especial varies coses. A saber: Es un gos lleig. Pero no un lleig qualsevol, no. El Net te una mena de poca gràcia en la seva figura (estampa) un pel matussera, un pel estrafolaria, una mica maldestre i barroer, que el fan absolutament encissador.

El Net es carinyos. Desmesuradament carinyos. Perillosament carinyos amb els seus (pot ser 40 kilos d'amor desfermat?).

El Net parla!. Ho fa en castellà, no sabem el perqué pero sí, parla la llengua de l'imperi. Te una veu gruixuda i un llenguatge una mica passota pero es fa entendre prou be, ah i si s'escau, també canta!.

El Net, ha perdut un ull!.

No l'ha perdut pas per el carrer sinó en una "camilla" en la consulta del seu "metge veterinari".

Lluny de ser un drama per el Net, la pérdua d'un dels seus ulls, ha esdevingut una sort.

Ho explicaré:

Abans de la malaltia que el va deixar borni, el Net, passava les vacances dels seus "amos-amics-familia", en una "residencia canina".

Ara pero, cap d'ells el vol deixar sol amb la seva minusvalia que limita el seu camp de visió, i fa que sigui quelcom més avorrit, passar unes vacances en una gàbia tancat bona part del dia i sense gaudir del paisatge entre reixes i en "estéreo".

El Net es feliç.

Ha perdut un ull i ha guanyat passar les vacances amb els seus "amos-AMICS-familia"

Molts petons...(muuuchos beeesos) com diria el Net amb la seva veu fonda, a tots quatre: Esteve, Diana, Lluna i Pau.

2 comentaris:

Esteve Muntada Molas ha dit...

Bueeeeeeeeno, quizá sea cierto que me van a llevar con ellos, pero yo no estaría tan seguro. Dicen que me quieren mucho, pero solo me dan pienso. Dicen que me sacan cada día dos veces a pasear, ¡deberíais ver lo rápido que paseamos por la mañana!. Dicen que les gusta acariciarme, pero a veces, en que por mi parte trasera siento que algo se escapa, se alejan de mi y me cierran en el balcón, ¡de dos metros quadrados!. Incluso alguna vez, quizá porque me porté mal, yo no lo se muy bien, me llegaron a pegar. Pero no se lo tengo en cuenta, yo les quiero, son mi manada y nunca, nunca, les abandonaré. Net.

Arda ha dit...

Pobre Net. Quina vida de gos.
(Perdón)
Pobre Net, que vida de perro!.
Yo no me quejaría de la "manada" que te ha tocado en suerte...si acaso, solo del "macho Alfa"...nos entendemos verdad?.
Beeeeesos.