L,unicorn

Aquell unicorn del que parlen els llibres de contes existeix!.
El tinc al meu jardí les nits d,estiu en que hi ha una mica de calitja, una boirina finíssima que fa que el cel estrellat es vegi com a través d,un vel.
I l,unicorn, en aquestes nits màgiques em ve a visitar.
No parla, es clar, peró mira al seu voltant amb una mica de desconfiança com amb recel per descobrir si uns ulls inoportuns el poden veure, i quan ens sap sols, renilla dolçament i fixa en mi el seu esguard.
Jo tremolo d,emoció i desitjo que l,estona que l,unicorn es vulgui estar al meu jardí, sigui molt i molt llarga…peró inevitablement, es va acostant l,albada, i llavors es hora de marxar. Els essers màgics, mai deixen que els sorprengui la matinada. Desapareixen molt abans que surti el sol.
Ell sap que l,estimo. Per això ve de tant en tant a passar amb mi una estona màgica.
Si sortiu al balcó, al jardí o al carrer de casa vostre una d,aquestes nits, o millor encara, si passegeu per el bosc, podeu trobar l,unicorn entre la boirina , i si mireu els seus ulls sense témer rés, segur que us en feu amics i de tant en tant us ve a fer companyia les nits que el son s,us faci esquiu.
Si això passa, gaudiu de la seva màgia i dels seu encant sense explicar,ho a ningú…..fins que ell torni.