Quan jo era una nena de deu anys, no hi havien aquests meravellosos pastissos de colors.
Aquestes "gominoles" amb gust de fruites, amb gust de regalèssia, amb gust de menta, de llimona, de maduixa, de pinya.....
Fa venir la boca aigua, veure tants colors i sentir la olor dolça de les llaminadures.
De vegades, quan vaig a Cambrils, passo per uns carrers on hi ha unes quantes botigues de "xuxes" i no puc evitar d'entrar-hi per comprar algun capritx dolç...
No gaire cosa eh?.
No convé abusar d'aquestes temptacions de colors llampants!.
I ara, he descobert una gominola molt especial.
No ve de les terres tarragonines, sinó gironines.
Te una carona molt bonica i espavilada.
Te deu anys i segur, segur, que es dolça com el nom que ha escollit per el seu blog: GOMINOLA 24
Feu.hi un cop d'ull.
Voldreu repetir.
1 comentari:
M'ha agradat la dadicatoria tu dic de tot cor.Fins un altre,eniré llegint el teu precios bloc .
ADEU
GOMINOLA (NO LA DE LA FOTO)JAJA
Publica un comentari a l'entrada