dissabte, 13 de juny de 2009

El valent capità.


Hi havia una vegada en una terra llunyana, voltada de mar, un home valent, molt valent.
Tenia un vaixell molt bonic i gran.
Un Vaixell de veles blanques i timó daurat. Un vaixell molt mariner.
I va haver d'emprendre una travessia arriscada, molt arriscada!.
Va enrolar la tripulació, entre els homes i les dones que estiguessin disposats a l'aventura, al sacrifici i a remar incansablement dia rera dia.
I varen ser milers els que varen voler embarcar.se amb ell!.
I va començar el viatge.
Primer la mar estava en calma. Lluïa el sol. Les gavines els acompanyaren en deixar la seguretat del port...
I s'anaven succeint els dies i les nits.
Un cop a alta mar, les onades varen anar creixent, fent.se mes grans, amenaçadores i fosques.
El Capità, no deixava que la tripulació desesperés. Mai!.
El seu valor era encomanadís i els rems s'enfonsaven i sortien d'aquelles aigües una vegada i una altre, sense descans.
Va arribar la tempesta.
Ferotge, despietada, dura, molt dura.
El Capità davant de tots, va donar-los coratge i els va prometre que els duria a port.
Hi ho va complir.
Ell però, va quedar-se on dormen les sirenes. Va anar on el sol sempre es suau, on no hi entra el fred ni hi te cabuda la por.
I allà ens espera. Per sempre.
Adéu enyorat Capità!.
Si el voleu conèixer: enistic.blogspot.com

Cap comentari: