dissabte, 16 d’agost de 2008

La Nessie



El Drac Daurat ha caigut víctima de les fletxes del deu Amor. I tot per una d’aquestes fotografies que a l’estiu. omplen i omplen les propagandes de les agències de viatges amb promeses de destins meravellosos i aventures mai viscudes abans.
El drac Daurat l’ha vist!.
En una revista que lloava les incomptables belleses de la inigualable Escòcia.
I ella era allà. Preciosa. Amb una pell finíssima d’escates platejades. Amb una silueta que va fer que les pulsacions del cor del nostre drac, es passessin de revolucions.
Quina bellesa!...
I ja el tenim perdudament enamorat, tant que, no menja , no dorm i nomes sospira…ja us podeu imaginar els “sospirs” d,un drac de no sé quantes tones i alè de sofre.
Els amics, l.hi repetim una vegada i una altre, que la Nessie es una llegenda. Que ningú l’ha vista mai, que el mes probable es que no existeixi….Ni cas!. Pitjor encara. S’enfada tant que els ulls comencen a posar-se vermells amb aquella lluentor estranya de mal averany. Per els narius comenta a borbollar una mica de fum que es va fent mes i mes dens i finalment, obre la boca, deixar anar un bram esgarrifós i comenta a treurè foc per entre els temibles ullals.
Llavors, atemorits correm a calmar-lo.
Ei amic!. Anem confosos. Es clar que pot ser que la Nessie existeixi de veritat. Ben mirat no en tenim cap prova del contrari!.
Escolta drac Daurat, el cor no enganya mai i si el teu et diu que la teva estimada és real doncs mira….si, segur que ho és.
I així d’aquesta manera, es calma tot seguit, es torna tant manyac com sempre i tendrament afectuós.
Perquè neguitejar-lo?
Deixem que somií….com nosaltres tantes vegades!.

Cap comentari: