dijous, 3 de setembre del 2009

La febrada de la Xènia.


Tothom sap, que les criatures petites, de vegades, es posen malaltes i tenen uns dies de molta febre que els fa inclús delirar una mica.

Jo recordo febrades del meu germà petit, realment espectaculars i concretament una, amb pèrdua de consciencia i tot.

També el meu fill, als dos anys i mig, va quedar inconscient durant una estona (una eternitat per mi) i va ser realment espectacular i molt angoixant.

Qualsevol pare o mare que hagi viscut aquesta experiència, sap que no s'oblida mai.

I ara que soc àvia, em tocarà segurament mes d'una vegada, vetllar alguna de les meves netes en un episodi febril.

Millor dit.

Ja vaig passar una nit d'insomni vetllant la meva neta gran que rondava els quaranta graus de febre.

Vaig passar uns llargs minuts d'angoixa, desitjant que la febre remetés i la petita pogués descansar.

Que aquell panteix es convertís en un respirar suau que fos el senyal de que el pitjor ja havia passat.

De poder descansar totes dues.

I llavors, tot mirant.me la menuda que semblava que havia aconseguit agafar el son, em vaig posar a ventar.me amb les dues mans, com si fossin unes ales de papallona que voleiessin, donant.me aire a la cara per fer.me passar aquella sufocació que produeix l'angoixa.

Tenia tanta calor!.

I de sobte......

La petita es posa a riure, amb unes rialles encomanadisses, amb els ullets ben oberts, mirant.me i riu que riuràs!.

Jo, penso que delira. Que es la febre la que la fa riure d'aquella manera tant exagerada i sense motiu.

Peró, aviat s'esvaeix el "misteri".

Mirant.me encara i gairebé sense poder parlar de tant riure, diu:

-La "llalla" vola!!!!

Ai senyor!

Això es el que l'hi ha fet tanta gràcia a la petita Xènia. Les mans de la iaia, donant.se aire a manera d'un ventall improvisat.

"LA LLALLA VOLA"...

I jo, també esclato a riure, perquè es encomanadís el riure de la nena.

Miro si te febre i crec que si, que en te, però no tanta com fa una estona.

Deixo de "volar" a pesar de la calor, i poc a poc, molt poc a poc, la Xènia es va adormint i respirant cada vegada mes suaument.

Que deu somiar?.....

1 comentari:

gominola ha dit...

Jo algunes vegades quant el meu germà té febre jo també em poso a suar !!
La meva avia, també molts cops no estar a casa sola, estar amb nosaltres enfebrats .I ara amb aquestes passes !!!