dimarts, 26 d’agost del 2008

La Juca


La Juca
Segur que sap mes del que ens pensem.
Segur que pensa mes del que imaginem.
Segur que….
Que llesta que es la punyetera!. I espavilada i entremaliada.
Te una passió incontrolada per les “llaminadures”, les seves es clar. Uns palets de carn de pollastre i cereals, d,un color marró, com “purets” llargs i prims.
Fan una olor….com ho diria?. Fan una olor que diu: menja’m!.
I axó vol la Juca. Menjar-se’ls.
Son els seus “premis”.
Quan fa bondat i ve de seguida que la crides.
Quan no remena l,escorça del jardí, la rossega i l,escampa.
Quan no empaita les petites sargantanes.
Quan no borda els gossos dels veïns.
Quan s,acaba tot el seu menjar.
Quan no t,esgarrapa les cames fent salts al teu voltant.
Quan deixa que facis el “mandra” a la tumbona sense llepar,te.
I….quan va directe al calaix on els guardem i demana insistentment amb uns udols llastimosos……dóna-me’n; va dóna-me’n; si et plau!.

2 comentaris:

Ximo ha dit...

Està gorda!

Esteve Muntada Molas ha dit...

I deixeu-la també que sigui una mica dolenta, que faci entremaliadures, que esgarrapi i que mossegui, en fi, que sigui la simpàtica i viva gosseta que en realitat és.