La Xal

La Xal es petita, molt petita.
Va néixer el dia 7 del 7 del 2009 (també podia haver estat el 9 del 9 del 09 oi?).
Avui l'hem anada a veure per primera vegada.
Es una preciositat.
Vindrà a viure amb nosaltres aviat, de moment però, l'hi cal estar amb la mare, mamant la llet que la fa viure, l'alimenta, la calma i la fa créixer.
Després vindrà el moment de dir adéu a les seves germanes, al seu germà i a la mare.
Com ho deu viure un gosset una experiència com aquesta?
Tindrà consciència del enyor?
Serà feliç amb nosaltres i amb la seva "germana" Juca, un altre Shnauzer miniatura de tres anys?.
Espero que si.
Sincerament, crec que si.
Perquè serà estimada, respectada i atesa.
Perquè es un ésser viu que te sentiments, es noble, es fidel, es generosa...com tots els de la seva espècie si els "animals" de la nostra, no els fan tornar folls amb patiment i crueltat que només l'home, es capaç d'infringir a un altre ésser viu.
Estimo els animals.
En son mereixedors, i ho tornen en escreix.
Benvinguda a la nostra família petita Xal!.

El valent capità.

Hi havia una vegada en una terra llunyana, voltada de mar, un home valent, molt valent.
Tenia un vaixell molt bonic i gran.
Un Vaixell de veles blanques i timó daurat. Un vaixell molt mariner.
I va haver d'emprendre una travessia arriscada, molt arriscada!.
Va enrolar la tripulació, entre els homes i les dones que estiguessin disposats a l'aventura, al sacrifici i a remar incansablement dia rera dia.
I varen ser milers els que varen voler embarcar.se amb ell!.
I va començar el viatge.
Primer la mar estava en calma. Lluïa el sol. Les gavines els acompanyaren en deixar la seguretat del port...
I s'anaven succeint els dies i les nits.
Un cop a alta mar, les onades varen anar creixent, fent.se mes grans, amenaçadores i fosques.
El Capità, no deixava que la tripulació desesperés. Mai!.
El seu valor era encomanadís i els rems s'enfonsaven i sortien d'aquelles aigües una vegada i una altre, sense descans.
Va arribar la tempesta.
Ferotge, despietada, dura, molt dura.
El Capità davant de tots, va donar-los coratge i els va prometre que els duria a port.
Hi ho va complir.
Ell però, va quedar-se on dormen les sirenes. Va anar on el sol sempre es suau, on no hi entra el fred ni hi te cabuda la por.
I allà ens espera. Per sempre.
Adéu enyorat Capità!.
Si el voleu conèixer: enistic.blogspot.com

Microcosmos

En el post anterior, faig referència a una pelicula extraordinària. Una filmació que recomano a tothom. Si la podeu trobar, no la deixeu de veure. Sorprèn el miracle diari de la Mare Natura.

M'he refiat de la memòria i he escrit malament el nom. Es diu MICROCOSMOS i es una autèntica meravella.

Cargol treu banya...

Fa temps de cargols. També de llimacs, granotes, gripaus, salamandres i totes les criatures que els agrada l'aigua.
Peró el cargol te una idiosincràsia especial. Te una cançó per ell sol.

Cargol treu banya puja la muntanya. Cargol treu vi puja al muntanyí Cargol bover, jo també vindré.

I els infants miren el cargol que lentament, molt lentament, avança carregant la seva casa sobre les espatlles. Muntanya amunt, sense pressa però sense aturar.se. I si no pot pujar la muntanya, pujarà el muntanyí (que deu ser força mes petit i mes fàcil d'arribar.hi).

Els cargols agraden als nens. Potser perquè es deixen agafar tot amagant les banyes i seguidament tot el cos dintre la seva closca de dibuixos en espiral, i al cap d'una estona, tornen a treure el cap, el cos i les banyes. I els menuts es queden embadalits davant l'espectacle del "ara surto, ara m'amago" d'aquest mol·lusc de terra hermafrodita.

Recordo una pelicula fantàstica que es deia Cosmos, en la que hi havia una escena de cargols memorable. Miraré de trobar-la. Si algú l'ha vista, segur que recorda el "ball" dels cargols.

Cargol treu banya.......

Lluna plena.

Acabo de mirar per la finestra.
Hi ha lluna plena. Una lluna absolutament blanca, absolutament rodona, absolutament sola en la immensitat d,aquest cel tant negre.
I es una lluna per conjurar els homes llop.
O potser es una lluna per sortir a buscar gnoms als boscos encantats.
O es una lluna propicia per els vampirs.
O per les fades i els unicorns o qualsevol dels esperits que habiten en la fosca.
Es, segur, una lluna per somiar.
Avui, les marees, seran mes altes que mai.
Aquesta lluna rodona, blanca i brillant, serà la reina absoluta de la nit i fins que surti el sol, regnarà en l,immensitat de la seva galàxia.
La nostra galàxia.
Avui hi ha lluna plena......

"Tastet" de Nadal

Escudella de galets.
Canelons.
Pollastre de pagès amb prunes i pinyons ( i orellanes segons qui).
Torrons.
Neules.
Coca i tortell de Reis amb la figureta reial i la “fava”.
Cava, vins i licors.
Versos de Nadal apresos a l,escola abans de les festes. I cançons.
Petons, abraçades i bons desitjos.......
I solitud (també)
I fam (massa)
I consumisme (aquest any, potser menys)
Son les festes de Nadal, Cap d,Any i Reis......
I per axó penjo un “tastet” virtual, tradicional.
Que tingueu unes Bones Festes amb moderació en el menjar i en el beure, que després, tots pendents de la bàscula i del colesterol....ai Senyor!.
Som així.
Absurds i contradictoris, però......es Nadal!!.

Les meves joguines!.

Quina passada!!.
Axó d’Internet es massa!.
Ahir, gairebé em perdo en un mar de joguines de la meva “època”.
Vaig anar trobant fotos de joguines que recordo haver tingut de petita. Algunes son idèntiques a les meves i d’altres s’hi assemblen moltíssim, segurament perquè eren fabricades per la mateixa empresa.
Quants records!.
Aquí deixo constància gràfica de la meva troballa.
Algú s’afegeix al meu “remember”?.