EL DRAC DAURAT

Reis o Pare Noel?.

2010-01-06T06:26:00.000-08:00

Reis!!. Millor dit: "Els tres Mags d'Orient"; Melcior, Gaspar i Baltasar.
Melcior: el de la barba i els cabells blancs. El més ancià, el de mes edat i potser el mes savi dels tres.
Potser era el que manava la caravana dels tres astròlegs dalt de tres camells, seguint el rastre d'un estel. O potser no, però el cas es, que sempre va el primer. Segurament perquè era el de mes edat i per tant el de mes experiència.
Gaspar: el de la barba i els cabells rossos. Mes jove, segurament, doncs encara no te cabells blancs ni en el rostre ni en el cap. Potser no tant experimentat com Melcior, però igualment savi.
Baltasar: el de pell fosca. El tercer dels mags que en comitiva seguien un estel per estudiar-ne el camí que feia amb la seva cua de llum platejada.
On anava?.
I a partir d'aquí, la llegenda, la realitat o el somni....tant se val.
A partir d'aquí:
Una tradició molt nostre. Una nit màgica per els mes petits de la casa i per molts de grans també.
Jo m'estimo mes els Mags d?Orient que no pas el Pare Noel.
Com m'estimo mes la "castanyada" que "Hallowwen".
Qüestió de gustos o de simpaties personals.
En tot cas: a tot-hom, desitjo un mon de somnis il·lusions i desitjos complerts.
Bon any!.

Pastis de gominoles.

2009-12-10T17:41:00.000-08:00

Quan jo era una nena de deu anys, no hi havien aquests meravellosos pastissos de colors.
Aquestes "gominoles" amb gust de fruites, amb gust de regalèssia, amb gust de menta, de llimona, de maduixa, de pinya.....
Fa venir la boca aigua, veure tants colors i sentir la olor dolça de les llaminadures.
De vegades, quan vaig a Cambrils, passo per uns carrers on hi ha unes quantes botigues de "xuxes" i no puc evitar d'entrar-hi per comprar algun capritx dolç...
No gaire cosa eh?.
No convé abusar d'aquestes temptacions de colors llampants!.
I ara, he descobert una gominola molt especial.
No ve de les terres tarragonines, sinó gironines.
Te una carona molt bonica i espavilada.
Te deu anys i segur, segur, que es dolça com el nom que ha escollit per el seu blog: GOMINOLA 24
Feu.hi un cop d'ull.
Voldreu repetir.

La febrada de la Xènia.

2009-09-03T13:41:00.000-07:00

Tothom sap, que les criatures petites, de vegades, es posen malaltes i tenen uns dies de molta febre que els fa inclús delirar una mica.

Jo recordo febrades del meu germà petit, realment espectaculars i concretament una, amb pèrdua de consciencia i tot.

També el meu fill, als dos anys i mig, va quedar inconscient durant una estona (una eternitat per mi) i va ser realment espectacular i molt angoixant.

Qualsevol pare o mare que hagi viscut aquesta experiència, sap que no s'oblida mai.

I ara que soc àvia, em tocarà segurament mes d'una vegada, vetllar alguna de les meves netes en un episodi febril.

Millor dit.

Ja vaig passar una nit d'insomni vetllant la meva neta gran que rondava els quaranta graus de febre.

Vaig passar uns llargs minuts d'angoixa, desitjant que la febre remetés i la petita pogués descansar.

Que aquell panteix es convertís en un respirar suau que fos el senyal de que el pitjor ja havia passat.

De poder descansar totes dues.

I llavors, tot mirant.me la menuda que semblava que havia aconseguit agafar el son, em vaig posar a ventar.me amb les dues mans, com si fossin unes ales de papallona que voleiessin, donant.me aire a la cara per fer.me passar aquella sufocació que produeix l'angoixa.

Tenia tanta calor!.

I de sobte......

La petita es posa a riure, amb unes rialles encomanadisses, amb els ullets ben oberts, mirant.me i riu que riuràs!.

Jo, penso que delira. Que es la febre la que la fa riure d'aquella manera tant exagerada i sense motiu.

Peró, aviat s'esvaeix el "misteri".

Mirant.me encara i gairebé sense poder parlar de tant riure, diu:

-La "llalla" vola!!!!

Ai senyor!

Això es el que l'hi ha fet tanta gràcia a la petita Xènia. Les mans de la iaia, donant.se aire a manera d'un ventall improvisat.

"LA LLALLA VOLA"...

I jo, també esclato a riure, perquè es encomanadís el riure de la nena.

Miro si te febre i crec que si, que en te, però no tanta com fa una estona.

Deixo de "volar" a pesar de la calor, i poc a poc, molt poc a poc, la Xènia es va adormint i respirant cada vegada mes suaument.

Que deu somiar?.....

Un conillet al jardí.

2009-08-16T14:06:00.000-07:00

Hi ha jardins de tota mena.

No seré jo qui qüestioni la decoració que cadascú posi en el seu jardí.

Per a gustos, els colors, com diu la dita.

Personalment hi han "figuretes" que m'agraden i d'altres que les trobo francament horroroses i que si mai me'n regalessin alguna, procuraria que se'm trenqués accidental i puntualment.

Fa temps, ens en varen regalar una que m'agrada força i l'hi varem trobar un reco molt adient. Es una nena amb una carona molt bonica, que porta un mocador al cap a sobre d'uns cabells llargs i rinxolats i als peus hi te un grapat de bolets.

Es una figura que te un punt de tendresa que m'agrada.

I ara: Un conillet!.

No hi hauria de ser perquè no vaig tenir mai intenció de comprar cap mes figura de persona, animal o ésser fantàstic per el jardí.

Peró vet aquí que el vaig veure casualment en una botiga del poble. I em va fer gràcia.

Va semblar que em cridés i em digués:.- Ei!. Que et sembla si se'm emportes amb tu i em poses al costat de la nena que cull bolets?.

I ....

Que voleu que us digui.

M'agrada quest conillet gris i eixerit al meu jardí.

au Fènix

2009-07-29T13:52:00.000-07:00

M'agraden les criatures mitològiques.
M'agraden les històries sobre unicorns, sirenes, dragons, cavalls alats, gnoms, elfs, hipogrifs, i tota classe de criatures de l'imaginari fabulós.
I l'au Fènix.
En singular. Perquè només n'hi ha una. Una de sola que reneix cada cinc-cents anys de les seves pròpies cendres.
Segons la mitologia xinesa, l'au fènix es el corresponent femení del drac masculí. I aquí es on comença el meu dilema:
Segons el meu horòscop xinés, jo soc un drac de terra.
Degut a la meva condició femenina, no puc ser un drac sinó una au fènix.
Peró tan sols n'hi ha una!.
Seré jo aquesta única au que reneix una vegada i un altre de les seves pròpies cendres?.
No, no.
Es massa presumptuós per part meva creurem única, ni que sigui mitològicament parlant!.
Continuaré sent un senzill drac de terra.
Ben mirat, es millor ser drac que no cuc.
Qüestió de tamany, ves!.

Somnis

2009-07-04T07:01:00.000-07:00

Avui toca entrar en un país de somnis.
Es que somio molt. Cada dia. En color, en blanc i negre, en "3D"....
I no els solo explicar mai els meus somnis "somiats", perquè llavors s'esvaeixen, desapareixen de la memòria, s'en entornen al país de la imaginació, lluny, molt lluny.
I no els recuperes mai mes!.
Son finíssim com un tel d'aranya. Si només tels quedes per tu, es poden quedar a la teva ànima un temps. Si els comparteixes, es tornen fugissers, es van fonent i no en queda res de res.
Son tan delicats perquè estan fets de pols d'estels.
Nomès et venen a visitar de nit, en l'inconsciencia de la son.
De vegades en ve un de sol, altres vegades en son dos o tres. No gaires vegades. Normalment, per una nit, un somni!.
Jo n'estic contenta dels meus "fullets porta somnis".
Generalment es preocupen de no angoixar-me amb malsons. Mes aviat els agrada fer-me córrer per no arribar enlloc, tenir sed i no poder beure, tenir necessitat de buidar la bufeta i no trobar on fer-ho....en fi, els agrada riures de mi a la seva manera. I jo ho tolero amb infinita paciència perquè se que hi tornaran tard o d'hora i perquè mentrestant, em regalen alguna nit màgica de somnis increïbles....que no us puc explicar.
Perdoneu-me.
No vull que s'esvaeixin mai!.

La Xal

2009-06-29T15:38:00.000-07:00

La Xal es petita, molt petita.
Va néixer el dia 7 del 7 del 2009 (també podia haver estat el 9 del 9 del 09 oi?).
Avui l'hem anada a veure per primera vegada.
Es una preciositat.
Vindrà a viure amb nosaltres aviat, de moment però, l'hi cal estar amb la mare, mamant la llet que la fa viure, l'alimenta, la calma i la fa créixer.
Després vindrà el moment de dir adéu a les seves germanes, al seu germà i a la mare.
Com ho deu viure un gosset una experiència com aquesta?
Tindrà consciència del enyor?
Serà feliç amb nosaltres i amb la seva "germana" Juca, un altre Shnauzer miniatura de tres anys?.
Espero que si.
Sincerament, crec que si.
Perquè serà estimada, respectada i atesa.
Perquè es un ésser viu que te sentiments, es noble, es fidel, es generosa...com tots els de la seva espècie si els "animals" de la nostra, no els fan tornar folls amb patiment i crueltat que només l'home, es capaç d'infringir a un altre ésser viu.
Estimo els animals.
En son mereixedors, i ho tornen en escreix.
Benvinguda a la nostra família petita Xal!.

El valent capità.

2009-06-13T06:27:00.000-07:00

Hi havia una vegada en una terra llunyana, voltada de mar, un home valent, molt valent.
Tenia un vaixell molt bonic i gran.
Un Vaixell de veles blanques i timó daurat. Un vaixell molt mariner.
I va haver d'emprendre una travessia arriscada, molt arriscada!.
Va enrolar la tripulació, entre els homes i les dones que estiguessin disposats a l'aventura, al sacrifici i a remar incansablement dia rera dia.
I varen ser milers els que varen voler embarcar.se amb ell!.
I va començar el viatge.
Primer la mar estava en calma. Lluïa el sol. Les gavines els acompanyaren en deixar la seguretat del port...
I s'anaven succeint els dies i les nits.
Un cop a alta mar, les onades varen anar creixent, fent.se mes grans, amenaçadores i fosques.
El Capità, no deixava que la tripulació desesperés. Mai!.
El seu valor era encomanadís i els rems s'enfonsaven i sortien d'aquelles aigües una vegada i una altre, sense descans.
Va arribar la tempesta.
Ferotge, despietada, dura, molt dura.
El Capità davant de tots, va donar-los coratge i els va prometre que els duria a port.
Hi ho va complir.
Ell però, va quedar-se on dormen les sirenes. Va anar on el sol sempre es suau, on no hi entra el fred ni hi te cabuda la por.
I allà ens espera. Per sempre.
Adéu enyorat Capità!.
Si el voleu conèixer: enistic.blogspot.com

Microcosmos

2009-04-12T13:32:00.000-07:00

En el post anterior, faig referència a una pelicula extraordinària. Una filmació que recomano a tothom. Si la podeu trobar, no la deixeu de veure. Sorprèn el miracle diari de la Mare Natura.

M'he refiat de la memòria i he escrit malament el nom. Es diu MICROCOSMOS i es una autèntica meravella.

Cargol treu banya...

2009-04-12T12:46:00.000-07:00

Fa temps de cargols. També de llimacs, granotes, gripaus, salamandres i totes les criatures que els agrada l'aigua.
Peró el cargol te una idiosincràsia especial. Te una cançó per ell sol.

Cargol treu banya puja la muntanya. Cargol treu vi puja al muntanyí Cargol bover, jo també vindré.

I els infants miren el cargol que lentament, molt lentament, avança carregant la seva casa sobre les espatlles. Muntanya amunt, sense pressa però sense aturar.se. I si no pot pujar la muntanya, pujarà el muntanyí (que deu ser força mes petit i mes fàcil d'arribar.hi).

Els cargols agraden als nens. Potser perquè es deixen agafar tot amagant les banyes i seguidament tot el cos dintre la seva closca de dibuixos en espiral, i al cap d'una estona, tornen a treure el cap, el cos i les banyes. I els menuts es queden embadalits davant l'espectacle del "ara surto, ara m'amago" d'aquest mol·lusc de terra hermafrodita.

Recordo una pelicula fantàstica que es deia Cosmos, en la que hi havia una escena de cargols memorable. Miraré de trobar-la. Si algú l'ha vista, segur que recorda el "ball" dels cargols.

Cargol treu banya.......

Lluna plena.

2009-02-08T15:27:00.000-08:00

Acabo de mirar per la finestra.
Hi ha lluna plena. Una lluna absolutament blanca, absolutament rodona, absolutament sola en la immensitat d,aquest cel tant negre.
I es una lluna per conjurar els homes llop.
O potser es una lluna per sortir a buscar gnoms als boscos encantats.
O es una lluna propicia per els vampirs.
O per les fades i els unicorns o qualsevol dels esperits que habiten en la fosca.
Es, segur, una lluna per somiar.
Avui, les marees, seran mes altes que mai.
Aquesta lluna rodona, blanca i brillant, serà la reina absoluta de la nit i fins que surti el sol, regnarà en l,immensitat de la seva galàxia.
La nostra galàxia.
Avui hi ha lluna plena......

"Tastet" de Nadal

2008-12-30T23:46:00.000-08:00

Escudella de galets.
Canelons.
Pollastre de pagès amb prunes i pinyons ( i orellanes segons qui).
Torrons.
Neules.
Coca i tortell de Reis amb la figureta reial i la “fava”.
Cava, vins i licors.
Versos de Nadal apresos a l,escola abans de les festes. I cançons.
Petons, abraçades i bons desitjos.......
I solitud (també)
I fam (massa)
I consumisme (aquest any, potser menys)
Son les festes de Nadal, Cap d,Any i Reis......
I per axó penjo un “tastet” virtual, tradicional.
Que tingueu unes Bones Festes amb moderació en el menjar i en el beure, que després, tots pendents de la bàscula i del colesterol....ai Senyor!.
Som així.
Absurds i contradictoris, però......es Nadal!!.

Les meves joguines!.

2008-11-24T00:11:00.001-08:00

Quina passada!!.
Axó d’Internet es massa!.
Ahir, gairebé em perdo en un mar de joguines de la meva “època”.
Vaig anar trobant fotos de joguines que recordo haver tingut de petita. Algunes son idèntiques a les meves i d’altres s’hi assemblen moltíssim, segurament perquè eren fabricades per la mateixa empresa.
Quants records!.
Aquí deixo constància gràfica de la meva troballa.
Algú s’afegeix al meu “remember”?.

Compartim planeta!.

2008-10-31T15:17:00.000-07:00

M’agraden molt els animals.
TOTS els animals de la creació.
I he fet un descobriment. Be, de fet, no es un descobriment recent i ni tan sols es meu. Segur que milions de persones l’han fet molt abans que jo.
Es el següent: Cada vegada que miro un reportatge sobre Natura, vaig prenent consciencia del molt que desconec les innombrables criatures que comparteixen (i massa soviet pateixen) amb nosaltres, aquest meravellós i maltractat (per l’home, es clar), Planeta Blau.
No tenim dret a malmetre-ho tot. No es nostre. El tenim en us de fruit tots els essers vius que el poblem……i nomes l’home l,està portant cap a un futur incert.
El Rei de la Creació!!.
Malament anem amb aquest títol usurpat a altres essers molt mes dignes.
Animals racionals?.
Cada cop en tinc mes dubtes.

MUSICA

2008-10-12T07:17:00.001-07:00

Música.
Meravellosa música.
Aliment de l,ànima, de les emocions, dels records.
Les notes, una a una son com palanquetes que mouen els ressorts del cor.
I l,ànim s,enlaira amunt, amunt, com les mateixes notes, amb la mateixa cadència i les mateixes ales invisibles.
I es converteix en un meravellós bàlsam per els neguits quotidians. En el millor antídot contra el desànim, les angoixes i les preocupacions.
Estimo la música!.

La sirena

2008-10-03T00:34:00.001-07:00

La petita sirena juga amb el dofí.
La petita sirena viu en un mar blau de coralls vermells i ones blanques.
La sirena es feliç.
La sirena no sap de les histories de terra ferma.
De les injustícies, dels odis, dels desamors, de la fam i les guerres.
Ells pensa que tot es com el seu mon.
Un mon de somni.
Un mon de calmes i de tempestes.
Amb la calma, surt a jugar, amb les tempestes es reclou en la seva acollidora cova junt amb els dofins i altres essers marins com ella.
Les tempestes de terra, son molt mes ferotges.
Son tempestes provocades per l’home.
Son la violència en estat pur.
Ella les desconeix…
Afortunada sirena!.
Algun dia, peró, potser algun dia, a la terra només haurem de témer les tempestes del mar i del cel.
Tant de bo!.

El Topo Gigio

2008-09-24T13:59:00.000-07:00

Recordeu el deliciós Topo Gigio?.
La seva veueta amb aquell accent italià tan encisador?.
La seva carona amb les orelletes i el nassarró tan bonics?.
El recordeu?.
Que se’n deu haver fet?.
Ja el buscaré i miraré de recuperar-lo per el record.
De tota manera, el que ha fet que avui penses en ell, ha estat un succés que podria haver esdevingut una “tragèdia”.
A la carretera de Vic a Taradell, a les cinc de la tarda, (hora taurina), he estat a punt, a punt, de…..Xafar un petit talp que travessava imprudentment l,asfalt.
Crec que s,ha salvat per els pels (tenen pels o pel els talps?).
I si era un parent del meu idolatrat “topo Gigio” de la infància?.
No vull ni pensar-ho…Valguem Deu!.

AINA

2008-09-11T08:58:00.000-07:00

AÏNA

Nom femení d’origen Hebreu.
De l’hebreu compassió o Deu s’ha compadit.
Naturalesa Emotiva:
Naturalesa emotiva, amable i condescendent. Suau i cordial, llesta. Estima l’harmonia de las formes i els mètodes persuasius. L’hi agrada sentir-se alabada.
Naturalesa Expressiva:
Es exigent. S,expressa de manera original en la intimitat i en la integritat. Es distingeix per la seva delicadesa.
Estima el bon criteri i el misteri. Busca l’aprovació.
Talent Natural:
Es una ment de pensament desbocat. S’expressa com a pensadora inspirada que eleva les idees i fa de cada idealització una realització. Es creix en les tasques que requereixen la comunió del seu pensament amb la cosa pensada. Feines mes aviat cerebrals que manuals. Estima les coses del pensament, mes creant-les que gaudint-les.
Pot destacar en professions com metge, infermera,filantropa, advocada, escriptora, pintora, ballarina o en una labor comunitària, servint a la gent.
El seu número de la sort: 9

XÈNIA

2008-09-11T08:24:00.000-07:00

XÈNIA

Nom Femení d’origen Greg.
La hospitalària, la solidària.
La forastera.
Naturalesa Emotiva:
Naturalesa emotiva i activa. S’expressa mitjançant la perseverança, les associacions, el plantejament i l’assentament. Estima les innovacions i les realitzacions. L’hi agrada sentir-se assistida i recolzada.
Naturalesa Expressiva:
Es conseqüent. S’expressa en la qualitat, comoditat i utilitat de l’aspecte personal.
Gustosament, s’oferirà a millorar la vida urbana i la familiar. Vol acompanyar i ser acompanyada.
Talent Natural:
Es una ment de pensament impacient. S’expressa com a pensadora receptiva, sensitiva i observadora en activitats que requereixen de la versatilitat, la novetat i la curiositat.
Es creix en els camps d’acció que toquen el sentiment, el desig de viure i en tots els ordres, es manifesta clarament com a ment directora abans que executora. Estima l’amor, no per el que dona, sinó per el que es.
Pot destacar en professions com venedora, psicòloga, investigadora,escriptora,detectiu, corredora de borsa o qualsevol professió que impliqui manejar diners.
Número de la sort: 1

AÏNA

2008-09-11T07:53:00.001-07:00

La petitona ja ha fet mes de la meitat del camí per arribar als braços dels seus pares.
Ja dona cops de peus….”ei que soc aquí dins, calentona i feliç”
Levita pel líquid amniòtic del ventre de la seva mare.
Somriu, es “mama” el dir polze d’una de les seves manetes en un gest de succió no aprés peró vital.
S’estira i s’arronsa aprofitant l’espai que dia a dia s’anirà fent mes estret. El que ella no sap, es que ‘espai anirà creixent peró ella també i arribarà a ser incòmode….serà el moment de sortir de l’úter matern, tan acollidor.
Ostres!...el mon per fi.
La llum, els sorolls, les olors, el calor i el fred……
No t’amoïnis petitona: Som tots aquí esperant la teva arribada.
Mentrestant Aïna, deixat gronxar per la cadència del caminar de la teva mare.
Ja ho veuràs, ho notaràs, la mare anirà caminant com una “barqueta” perquè els seus passos siguin plaents per tu.
Dormirà de panxa enlaire perquè no t’hagis d’estar encongida en un recó del seu ventre.
I desitjarà cada dia mes, que arribi el meravellós instant de veure’t i tocar-te i alletar-te i gaudir l’una de l’altre en una comunió única.
Fins al Gener preciosa.
Ah!. Ben mirat, seràs tu qui decidirà quan.
Si ets impacient, potser arribes abans d’estrenar any…sinó, t’ho prendràs amb calma i deixaràs el protagonisme als Mags d’Orient….Ves a saber.
Sigui quan sigui….Benvinguda!!.

La gateta gris.

2008-09-08T14:22:00.000-07:00

Es diu Nil.
Com el riu.
Es fugissera i temorenca.
Encara es petita i desconfia de les meves intencions.
No sap que només vull acaronar-la, tocar el seu pel tan suau color gris plom.
Mai havia vist un gat tan gris. Absolutament gris, sense cap taca de color, sense cap pel mes clar o mes fosc que un altre.
Te una carona molt bonica……també te unes urpes molt ben esmolades i unes dents com estilets.
Ens farem amigues, segur….només necessito temps i no apropar-me a ella si vaig amb la Juca.
Avui s’ha deixat tocar i l’he pogut amanyagar una estona.
Demà tornaré a passar per el seu carrer una altre vegada i la cridaré: “Nil, vine, soc jo”
I demà passat….i l’altre…..i l’altre.
Amb paciència i constància. Aviat sabrà que no l’hi vull fer cap mal.
Aviat serà amiga meva!.

La Juca

2008-08-26T13:52:00.001-07:00

La Juca
Segur que sap mes del que ens pensem.
Segur que pensa mes del que imaginem.
Segur que….
Que llesta que es la punyetera!. I espavilada i entremaliada.
Te una passió incontrolada per les “llaminadures”, les seves es clar. Uns palets de carn de pollastre i cereals, d,un color marró, com “purets” llargs i prims.
Fan una olor….com ho diria?. Fan una olor que diu: menja’m!.
I axó vol la Juca. Menjar-se’ls.
Son els seus “premis”.
Quan fa bondat i ve de seguida que la crides.
Quan no remena l,escorça del jardí, la rossega i l,escampa.
Quan no empaita les petites sargantanes.
Quan no borda els gossos dels veïns.
Quan s,acaba tot el seu menjar.
Quan no t,esgarrapa les cames fent salts al teu voltant.
Quan deixa que facis el “mandra” a la tumbona sense llepar,te.
I….quan va directe al calaix on els guardem i demana insistentment amb uns udols llastimosos……dóna-me’n; va dóna-me’n; si et plau!.

Voleu jugar?.

2008-08-17T14:20:00.001-07:00

Hi ha un joc dels “clàssics” molt conegut.
El recordeu?:
Jo et faig preguntes i tu has de respondre peró no pots dir: Ni si ni no, ni blanc ni negre, ni or ni plata.
Si dius alguna d’aquestes paraules, perds!.
Avui jugarem diferent:
Hem de dir:
SI i NO. Segons s’escaigui i amb fermesa
BLANC i NEGRE. Perquè ens agraden tots els colors de l’Espectre.
OR o PLATA. Tant se val. Volem que quan tinguem de plata els cabells, el cor el tinguem d’or.
Volem que aquest planeta blau (tant malmès per culpa nostre), sigui la llar de tots.
Respirem el mateix aire, tenim les mateixes fragilitats .
I…estem de pas!.
Juguem a ser feliços?.

La Nessie

2008-08-16T07:16:00.000-07:00

El Drac Daurat ha caigut víctima de les fletxes del deu Amor. I tot per una d’aquestes fotografies que a l’estiu. omplen i omplen les propagandes de les agències de viatges amb promeses de destins meravellosos i aventures mai viscudes abans.
El drac Daurat l’ha vist!.
En una revista que lloava les incomptables belleses de la inigualable Escòcia.
I ella era allà. Preciosa. Amb una pell finíssima d’escates platejades. Amb una silueta que va fer que les pulsacions del cor del nostre drac, es passessin de revolucions.
Quina bellesa!...
I ja el tenim perdudament enamorat, tant que, no menja , no dorm i nomes sospira…ja us podeu imaginar els “sospirs” d,un drac de no sé quantes tones i alè de sofre.
Els amics, l.hi repetim una vegada i una altre, que la Nessie es una llegenda. Que ningú l’ha vista mai, que el mes probable es que no existeixi….Ni cas!. Pitjor encara. S’enfada tant que els ulls comencen a posar-se vermells amb aquella lluentor estranya de mal averany. Per els narius comenta a borbollar una mica de fum que es va fent mes i mes dens i finalment, obre la boca, deixar anar un bram esgarrifós i comenta a treurè foc per entre els temibles ullals.
Llavors, atemorits correm a calmar-lo.
Ei amic!. Anem confosos. Es clar que pot ser que la Nessie existeixi de veritat. Ben mirat no en tenim cap prova del contrari!.
Escolta drac Daurat, el cor no enganya mai i si el teu et diu que la teva estimada és real doncs mira….si, segur que ho és.
I així d’aquesta manera, es calma tot seguit, es torna tant manyac com sempre i tendrament afectuós.
Perquè neguitejar-lo?
Deixem que somií….com nosaltres tantes vegades!.

Dragon Khan

2008-07-29T07:25:00.001-07:00

El drac daurat a l,estiu té un fort competidor.
Es de metall, es cert, peró axó no fa que, temporalment almenys , es parli molt mes d,ell que de qualsevol dels altres dracs que coneixem.
I tot per una enorme bestiesa (valgui la redundància ja que els dracs son enormes i son bèsties).
Us imagineu la quantitat de foc que llença pels queixals el nostre amic daurat, veient que qui s,emporta tots els llaures i totes les lloances, és un enorme drac de ferro vulgar i corrent?.
Bé, axó de “ferro vulgar”, es producte de la maleïda enveja.
I el nostre drac pregunta:
Per atraure visitants, no n,hi ha proa amb les avellanes de Reus, l,oli d,Arbeca, els arrossars del Delta i les partícules “radio-no-se-qué”que diuen que han perdut els de Vandellòs ?.
Coi de mega-drac que s,ha instal·lat a les terres de l,Ebre!.
Ja vindrà l,hivern ja i ens tocarà riure a els altres!.
I per acabar-ho d,adobar, el molt “xulo piscinas” es fa dir el nom en castellà “Dragon Khan”. Que us en sembla?.
Va, per mi que s,hi posi fulles. M,es ben igual….(perquè surt tant de fum de la boca del drac daurat?.)
“vanitas vanitatis”…

L,unicorn

2008-07-23T01:16:00.000-07:00

Aquell unicorn del que parlen els llibres de contes existeix!.
El tinc al meu jardí les nits d,estiu en que hi ha una mica de calitja, una boirina finíssima que fa que el cel estrellat es vegi com a través d,un vel.
I l,unicorn, en aquestes nits màgiques em ve a visitar.
No parla, es clar, peró mira al seu voltant amb una mica de desconfiança com amb recel per descobrir si uns ulls inoportuns el poden veure, i quan ens sap sols, renilla dolçament i fixa en mi el seu esguard.
Jo tremolo d,emoció i desitjo que l,estona que l,unicorn es vulgui estar al meu jardí, sigui molt i molt llarga…peró inevitablement, es va acostant l,albada, i llavors es hora de marxar. Els essers màgics, mai deixen que els sorprengui la matinada. Desapareixen molt abans que surti el sol.
Ell sap que l,estimo. Per això ve de tant en tant a passar amb mi una estona màgica.
Si sortiu al balcó, al jardí o al carrer de casa vostre una d,aquestes nits, o millor encara, si passegeu per el bosc, podeu trobar l,unicorn entre la boirina , i si mireu els seus ulls sense témer rés, segur que us en feu amics i de tant en tant us ve a fer companyia les nits que el son s,us faci esquiu.
Si això passa, gaudiu de la seva màgia i dels seu encant sense explicar,ho a ningú…..fins que ell torni.

Per molts anys Xènia !!!.

2008-07-17T12:35:00.000-07:00

Avui tots els animalets s.han reunit per felicitar la petita Xènia.

Estan contents de tenir una amigueta tan eixerida i que saben que els estima molt.

Els conillets han fet un pastís de pastanaga boníssim, els osets l.han regat amb una mel dolcíssima i els ocells hi han deixat caure pètals de roses, les més oloroses que han trobat.

Els cucs de seda, estàn teixin una manteta preciosa que l.hi volen regalar i ja s.han posat d.acord amb les papallones perquè deixin caure damunt els fils, el polsim multicolor de les seves ales.

Tots els habitants de les basses, els estanys, els tolls, els recs i els rierols, s.afanyen a recollir les pedres de colors que l.aigua va arrodonint en una feina feixuga de segles. Volen fer un caminet per la petita Xènia, perquè quan els vagi a visitar, no es mulli els peus i trobi suau el camí fet de pedres rodones com ous d.ocell.

Les cuques de llum, fan una garlanda i es penjan als arbres per il.luminar la festa d.aniversari de la seva amigueta.

I junts, assajan la cançó del "aniversari feliç". Hi ha una mica de guirigall perquè les granotes (com sempre), aixecan massa la veu i no es pot sentir ningú més.

La senyora óliba peró, com a au assenyada que és, demana paciencia i bona voluntat a tots els animals cantaires, cridaires , xerrameques i de mil i un tó de veus diferents, que posin atenció a les indicacions de la cadernera i prenguin paciència amb els que no estàn tan ben dotats per el cant, tot per amor a la petita Xènia que es mereix una cançó el més bonica possible.

I finalment es fà el miracle i totes les veus com una de sola, s.alcen harmoniosament per desitjar a la petitona que avui fà 1 any: Que siguis molt feliç en el día d.avui i sempre amigueta estimada !.

I la Xènia en somnis, escolta la cançó, somriu i s.adorm dolçament....

El secret

2008-07-08T13:52:00.000-07:00

Ell fa molts anys que guarda una capsa tancada amb clau. De tan en tan l'obra d'amagat i hi posa el que només ell sap. Els seus secrets.

Ella no sap de l'existencia de la capsa, peró de vegades alguna cosa com una veu interior, com un presentiment, com un neguit que no sabría explicar, la posa en guardia i s'ha acostumat a espiar.li els moviments d'amagat, perqué el veu diferent d'abans.

De sobte, un dia, la casualitat fa que ella trovi la capsa. No tan amagada com ell pretenía. El costum de treure.la sovint del seu amagatall, ha fet que es descuidés i ella el vegés com l'obria i hi posava alguna cosa.

Ell s'en adona i la tanca depressa, amb nerviosisme evident i amb un : Que passa?.

I ella respon : Digam.ho tu qué es el que amagues en aquesta capsa.

.-Res d'important.-es la resposta d'ell

.-Doncs si no es important, no et farà res deixar.me veure que guardes oi?.

Ell s'hi nega i s'hi nega, una vegada i un altre, i fins i tot s'enfada i l'hi recrimina la falta de confiança.- Si et dic que no hi ha rés, es que no hi ha res i prou!.

I ella plora per dins i empalideix per fora. .-No sembla que parli ell (pensa). L'home que jo estimo i que diu que m'estima no m'amagaría mai un secret!.

I la caixa resta tancada amb la seva petita clau en el puny d'ell que clou amb força.

I passen dies i messos...i ell nega que el contingut de la capsa sigui important.

.-Son futesses.-diu. I si no em creus, tu mateixa. La teva obsesió es malaltissa. I tot per una capsa que no amaga res d'important.

I ella s'angoixa cada vegada més.

I està segura que ell l'hi amaga un secret. Si el contingut de la capsa no és important...perquè no l'obra i l'hi ho ensenya ?.

Si com ell diu, son "futesses". Perqué no acaba d'una vegada amb el patiment de la dona que diu que s'estima i destapa el maleit contingut de la maleida capsa?.

I un dia i un altre dia, i una nit darrera un altre, tots els fantasmes de la gelosía, la desconfiança, la traició, la por....tots, dansan en el cor d'ella sense parar, una dansa que l'hi asseca el cor molt poc a poc, molt poc a poc....

I ell no obra la capsa ...mai. I no la vol obrir per covardía.

I cuant més temps passi tancada amb pany i forrallat, més i més es tancarà el cor de la seva estimada.

Quins secrets guarda la maleïda capsa?..... Digue.ho vosaltres, què en penseu ?. Qui té la resposta?.

La senyora Angeleta, la de la "mica-miqueta"

2008-06-25T06:28:00.000-07:00

La senyora Angeleta era una velleta deliciosa. Tan prima i fina de pell que semblava treta d'un retrat a l'oli dels que es feien abans de que tot.hom tingués màquina de retratar.

La senyora Angeleta menjava poquet. Com que vivia sola, quan anava a comprar demanava "una mica" de qualsevol cosa, pernil, pa, llegum, carn o peix, i invariablement, afegía el seu particular "una mica-miqueta" per si de càs no quedava prou clar que el que ella desitjava comprar, era un bocinet i res mes que un bocinet del que fos, que l'hi vingues de gust per dinar aquell día.

La senyora Angeleta no es va casar mai ni tampoc va tenir fills. Explicava aixó si, que va estar promesa amb un xicot molt aparent qu estudiava per militar. El noi en questió, era de natural ardent i agosarat peró la seva xicota (l'Angeleta), volía arribar verge al matrimoni i durant el fasteig, nomès el va deixar que es desfogués "una mica-miqueta".

Un any després del prometatge, durant l'estiu, varen anar a visitar uns oncles del seu xicot que estiuejavent a Calella de Palafrugell.

El promés de l'Angeleta, passava moltes estones amb sa cosina, una noia abundosa de carns i escassa de vergonya. L'Angeleta pensava : "potser l'hi agrada la cosina una mica-miqueta pero jo soc la seva promesa i a mi m'estima de debó"

En acabar l'estiu, es va acabar també el seu prometatge i varen començar els preparatius del casori dels cosins (previa sol.licitut de dispensa papal) i la vergonya dels oncles de Calella per haver de casar la filla a correcuita i amb un cosí germà.

La senyora Angeleta es va resignar a la seva sort i cuan no podía aturar el plor que l'hi brollava de la gola com una font, pensava que encara es recordava del promès i l'anyorava una mica-miqueta, fins que un bon dia, ja no el va anyorar mès.

Varen passar els anys i la senyora Angeleta, es va anar bebent la vida a petits glops fins que una nit d'ivern, una traidora grip de ves a saber d'on...asiàtica deien, va apagar la vida de la pobra Angeleta.

Va marxar sense soroll, sense avisar, de "puntetes" com havía viscut la major part de la seva vida.

Aixó si, uns dies abans, a les bones persones que la varen visitar i portar alguna taseta de caldo per alleugerir la seva malatía, els deia invariablement quan l'hi preguntaven si es trovaba una mica millor......Si, sembla que sí, una mica-miqueta.

La nit de les bruixes.

2008-06-19T23:03:00.000-07:00

Si sortiu una nit de bruixes al carrer, aneu amb compte perqué els seus encanteris estàn en el seu moment més efectiu. Si preneu un dels seus beuratges, caureu sota el seu malèfic poder per sempre.

Les nits de bruixes es poden reconeixer si esteu amatens a les senyals. A saber:

La lluna serà lluna plena i es veurà voltada d'un finíssim vel de boira.

L'aire, les nits de bruixes, és quiet i humit. Es un aire pesat i amb un quasi imperceptible tuf pudent.

Les cigales no canten ni tampoc podreu veure cap cuca de llum. Resten amagades aquestes nits, esporuguides i temorenques.

No veureu cap estel. Els cobreixen una mena de núbols estranys i rogencs.

I el mes important.

Tindreu el cor trasbalsat sense saber perqué, en el pit una mena d'angoixa i en els ulls, un deix de tristesa.

No us amoïneu. Les nits de bruixes son molt poques al cap de l'any. Quedeu-vos a casa i no sortiu. Tanqueu finestres i portes, enceneu espelmes blanques i cremeu brots de farigola. Així fareu que quedin lluny de vosaltres els seus encantéris.

De les "bruixes" del dia......no en tinc cap antídot. Aquestes , per desgràcia, no es fan tant evidents peró "haberlas...hailas".

El millor amulet: Un bon somriure!. No falla mai.

El Net

2008-06-18T23:24:00.000-07:00

El Net es un gos especial. El fan especial varies coses. A saber: Es un gos lleig. Pero no un lleig qualsevol, no. El Net te una mena de poca gràcia en la seva figura (estampa) un pel matussera, un pel estrafolaria, una mica maldestre i barroer, que el fan absolutament encissador.

El Net es carinyos. Desmesuradament carinyos. Perillosament carinyos amb els seus (pot ser 40 kilos d'amor desfermat?).

El Net parla!. Ho fa en castellà, no sabem el perqué pero sí, parla la llengua de l'imperi. Te una veu gruixuda i un llenguatge una mica passota pero es fa entendre prou be, ah i si s'escau, també canta!.

El Net, ha perdut un ull!.

No l'ha perdut pas per el carrer sinó en una "camilla" en la consulta del seu "metge veterinari".

Lluny de ser un drama per el Net, la pérdua d'un dels seus ulls, ha esdevingut una sort.

Ho explicaré:

Abans de la malaltia que el va deixar borni, el Net, passava les vacances dels seus "amos-amics-familia", en una "residencia canina".

Ara pero, cap d'ells el vol deixar sol amb la seva minusvalia que limita el seu camp de visió, i fa que sigui quelcom més avorrit, passar unes vacances en una gàbia tancat bona part del dia i sense gaudir del paisatge entre reixes i en "estéreo".

El Net es feliç.

Ha perdut un ull i ha guanyat passar les vacances amb els seus "amos-AMICS-familia"

Molts petons...(muuuchos beeesos) com diria el Net amb la seva veu fonda, a tots quatre: Esteve, Diana, Lluna i Pau.

La Sargantana banyista.

2008-06-18T05:54:00.000-07:00

Es parenta llunyana del nostre drac. A ella l'hi agrada fer.ne esment cada vegada que en té l'ocasió. A ell, no l'hi fa ni mica de gràcia que una bestiola TAN petita estigui emparentada amb ell ni que sigui de lluny!.

Bé, com que no volem parlar de l'arbre genealògic ni de l'un ni de l'altre, anirem al gra per explicar.vos l'aventura de la nostra sargantana banyista.

Va veure com un dia de molta calor, les seves germanes, cosines i tota la parentela, buscaven aigua per refrescarse. Com a sargantanes assenyades que son, es concentraven en els dolls d'aigua petits o sia, que no tinguessin perill d'ofegar.se tot mirant d'apaivagar els rigors del sol de l'estiu.

La nostre sargantana no. Ella es agosarada , aventurera i una mica esbojarrada.

Ella, es llençà a la piscina de la casa amb un salt suïcida. Shappp....I sense haver fet cap curset de natació abans!.

Començà a moure freneticament potes i cua i a beure grans glopades d'aigua. A punt d'ofegar.se perqué ja estaba esgotada , va veure prop seu una enorme balena blava. Socors!,socors!...cridà amb les poques forces que l'hi quedaven.

I....Oh miracle!. La balena s'apropà fins que la pobra sargantana va poder pujar damunt seu. Ufff!. Quin ensurt més gran he tingut (va pensar tot mirant de recuperar l'alé). Mai mes hem penso banyar sensa haber fet primer un curs de natació....paraula de sargantana!.

El drac daurat

2008-06-17T05:42:00.000-07:00

Si. Daurat només, no pas d'or tot ell. En realitat, d'escates pintades amb una mena de "purpurina" daurada que no marxava mai.

Va ser quan es va adormir fora de la seva cova, una nit molt especial.

La nit de Sant Llorens. La nit que ploüen estels amb una intensitat com cap altre nit de l'any.

Tots segueixen un mateix camí, d'est a oest o viceversa que per el càs que ens ocupa, tant l'hi fa.

Una munio d'estels distrets, varen (per un moment) perdre el rastre dels seus companys i en adonar-sen, varen fer una giragonsa soptada, just sobre el drac que dormía plàcidament.

Ell, perdut també entre els seus somnis, no en va ser conscient, peró una estel.la de pols daurada, va caure damunt seu.

Amb els primers ratjos de sol i la rosada de la matinada, els minúsculs granets del "polcim" celeste, es varen quedar comb tatuats a la seva pell i en despertar, la própia lluentor, el va deixar per un moment, amb els ulls cecs.

Va recuperar la visió, fent anar amunt i avall les enórmes parpelles, i un cop refet de la sorpresa de veu.res tant brillant, i de banyarse en l'aigua clara del llac, per veure si el daurat desapereixía, va arribar a la seguent conclusió:

.-Si el cel, que es mes gran que no pas jo (i mira que jo en soc i molt), m'ha volgut fer la gràcia d'abellir el meu cos amb aquest polcim d'estels, deu ser per alguna cosa misteriosa que no encerto a esbrinar.

.-El cel i els déus que l'habiten, han volgut que fos així...doncs així sia!.

I de llavors ençà, esdevení un bell drac daurat.

DE DRACS I D,HOMES

2008-06-16T13:32:00.000-07:00

De dracs amb ales daurades, llengües de foc, valents, implacables, orgullosos i fers.

D,homes sincers i mentiders, herois i covards, lleials i traidors, orgullosos i humils, de cor ardent i frets.....

De magia i de somnis.

De mitges veritats i de mentides.

De mi per altres dracs que en el mon son.